18/7/17

Vasos con pajita

Esta semana, los peques han podido probar una de las novedades para esta temporada de Dr. Brown’s, los vasos con pajita que además son térmicos y mantienen el agua fresca durante más tiempo que el resto.



Una de las costumbres que tenemos en casa es facilitar que nuestros hijos sean autónomos en sus necesidades básicas, y beber es una de ellas, por lo que procuramos que tengan agua a su disposición para que puedan beber cuando les apetezca sin necesidad de que un adulto les tenga que poner agua en un vaso.

Pero claro, según lo que les dejes al alcance implica que pueda acabar el agua por el suelo, así que intentamos darles botellas, bidones o vasos que viertan la mínima agua posible.

Hasta ahora teníamos unos bidones tipo ciclista de aluminio con dibujos que, seamos sinceros, ya necesitaban un cambio, porqué las boquillas no hay quién las consiga devolver a su color original...



Recibimos el catálogo de novedades de Bebé Innova y como a los niños les gustaron los dibujos del diseño, aprovechamos para coger los vasos con pajita, y os explico los motivos de la elección:
  • Son de los que tienen más capacidad (300 ml)
  • Son térmicos, por lo que con la magnífica ola de calor que estamos sufriendo, va de lujo para que el agua no se convierta en caldo
  • No gotean
  • ¡Tienen pajita!

Os explico porqué remarco con signos de exclamación que sea un vaso con pajita…

A tiene problemas para articular ciertos fonemas debido al gran frenillo sublingual que nadie detectó que tenía hasta finales del año pasado y del que le operaron en enero.

Ese frenillo, además de no permitirle hablar bien, no le dejaba mover bien la lengua ni el resto de músculos de orofaciales, haciendo que sufra hipotonía en toda la zona de la boca y mejillas.

Fijaros en la fuerza que hace con las mejillas


Ha estado yendo todo el curso a la logopeda y con los ejercicios que hacía allí, algunos que hacemos en casa, y la operación ha mejorado bastante, pero tenemos que seguir con ello y ahora en verano como pasan varias semanas con los abuelos (acordados que la conciliación son los abuelos) había que buscar otras maneras de que ejercite toda la musculatura orofacial sin agobiarles a ellos.

Y sí, beber con pajita es una de la maneras de conseguir que haga fuerza con la musculatura orofacial, y más si es con pajitas que tienen válvulas anti-goteo porqué tienen más resistencia.

Que sí, que eso solo afecta a A, pero aquí va todo en packs de tres y los vasos no iban a ser menos.

El viernes les dimos los vasos a los tres peques y ya se los han llevado a la playa y la piscina, y ellos mismos han querido comprobar si gotean o no.

Por la noche también nos han ido de lujo, porque aunque los cojamos a oscuras y sean los peques los que los dejen luego por la cama o en cualquier rincón, no sufrimos porque mojen las sábanas o se les caiga por encima del pijama.



Y los tres dicen que el agua está más fresquita, así que entiendo que la doble cámara que tienen los vasos debe funcionar bien y permite que no se caliente tan rápido el agua.

Visto lo visto, si buscáis un vaso para vuestros hijos que vaya más allá de los vasos de aprendizaje con boquilla, que tenga diseños divertidos y que además permitan que el agua no se caliente tal cuál la saques de la nevera, esta novedad de Dr. Brown’s puede ser una muy buena opción.

Y recomendadísimo si vuestros peques necesitan hacer praxias de logopedia.

14/7/17

EBM Dolors Canals

Avui és el nostre últim dia a lEBM Dolors Canals, la millor escola bressol què podríem haver trobat per compartir la criança de la primera infància dels nostres fills.

Avui sacaba una etapa, o millor dit, és el segon final daquesta.

Vam arribar a la Dolors Canals en plenes jornades de portes obertes, després de visitar altres escoles bressol del barri en les què a totes els trobàvem pegues

Unes per metodologia, altres per les instal·lacions, altres perquè separaven sí o sí els bessons, les de més enllà perquè organitzaven els nens a les aules segons el mes en el què havien nascut, i la pitjor per lo borde que era la directora (va fer fora de la visita a una mare amb el seu nadó de 15 dies, perquè plorava!!).

En canvi a lEBM Dolors Canals ens va atendre la Directora molt amablement.

Ens va dir què allà barrejaven els nens de tot lany, perquè el què els grans empenyen a fer els petits o al contrari té molta importància, ens aconsellava què els bessons anessin a la mateixa classe perquè, ja què es tenien lun a laltre, ladaptació a un món nou fora de lambient conegut no els costés tant. Les instal·lacions i els materials eren preciosos i es respirava molt bon ambient entre lequip deducadores.

Lescola que més ens va agradar amb diferència va ser la Dolors Canals, però en canvi la vam posar en segona opció perquè una altra què també vam trobar què ens encaixava, pensàvem què tindria menys sol·licituts què aquella tan magnífica. Havíem dassegurar laccés a les places públiques i no podíem imaginar què una escola bressol com aquesta no omplís.

Tot i la nostra elecció final, penso fermament què vam tenir la millor sort del món en el temut sorteig dassignació de places, on la X va entrar en la nostra segona opció, i lA es va quedar el primer a la llista despera (no, al 2013 ja no hi havia ampliacions de ràtio per poder escolaritzar als bessons junts), obtenint plaça gràcies a què un altre infant canviava descola.

Havíem entrat a la Dolors Canals!! Lescola què realment ens agradava pels nostres fills.

I el què encara no sabíem era que la nostra sort no sacabava aquí, sinó que aniria més enllà al tocar-nos la millor mestra del món, la més enrotllada, maca, amable, amorosa amb els infants, fiestera... La més guay de totes!

Totes les educadores del centre són un amor, però l’ànima de la festa és ella, i per això està en tots els embolaos.

Va saber acompanyar els nostres fills, essent tan diferents com són lun de laltre, i fer-los sentir tan bé allà que sempre érem els primers en entrar a lescola i els últims a sortir, i perquè tocava tancar lescola què sinó ens quedem a ajudar amb la neteja, què els nostres fills es van fer amics de tots (la porta de la cuina per saludar les cuineres o buscar lA de la neteja abans dentrar a la classe eren parades obligatòries).

Aquells primers dos anys van ser molt especials. Jo em vaig poder implicar molt amb lescola, passant moltes hores allà entre la classe dels meus fills, el pati, col·laborant amb lAFA, engegant projectes, muntant xerrades, preparant festes i activitats...

El N va començar a fer seva lescola quan tenia dies, perquè només danar a recollir als seus germans ja era un més en aquella segona casa.

Amb el pas dels bessons a lescola de grans, va arribar el moment de plantejar-se si el petit també aniria a la Dolors Canals o era millor optar per alguna escola més aprop de casa i de lescola dels germans.

Però els dubtes es van dissipar molt ràpid. Logísticament ens complicaríem molt la vida, tot i així, per nosaltres lEBM Dolors Canals era molt més què una escola, i la M molt més què una mestra, per tant teníem clara la decisió. El N també aniria a aquella escola i tindria loportunitat de viure el què havien viscut els seus germans.

En aquesta segona etapa, no mhe pogut implicar tant, però he intentat fer un cop de mà sempre què nhe tingut la opció.

El N també ha sigut feliç en aquesta escola. També ha enamorat a lequip deducadores (fins i tot quan va començar se lemportaven a les reunions) i personal no docent. També ha fet somriure a totes. I també ens ha permès gaudir de dos anys més en aquest preciós ambient.


Aquesta foto és la prova de com poden arribar a ser de feliços els petits i petites a aquesta escola.


Avui sacaba aquest bis, i només escrivint aquestes paraules ja memociono.

La logística sens tornarà més fàcil el proper curs amb els tres junts i prop de casa, però trobarem molt a faltar el caliu de la Dolors Canals. Aquella sensació destar criant en tribu, danar tots de la mà en un moment tan important a la vida com és la primera infància.

M, a linforme ens dius què tho hem posat molt fàcil, i no sé si tens raó o no, perquè segur què en algun moments ens haguessis engegat a pastar fang, jejeje! En canvi sí puc assegurar què tu ens ho has posat molt fàcil a nosaltres com a família, què ens has ajudat moltíssim en moments crítics. Ens has acompanyat a nosaltres com a pares, com a adults amb els seus problemes, ens has ofert consol, una mà amiga i un espai què anava molt més enllà dacollir als nostres fills.

Gràcies M, gràcies mestres, gràcies educadores de suport, gràcies cuineres, gràcies A, gràcies Dolors Canals, gràcies, gràcies i gràcies.

Us portarem sempre al nostre cor, perquè els nostres records més preuats es guarden a dins del cor.

I no us penseu què us lliurareu de nosaltres fàcilment, què de segur què alguna visita us anirem fent.

Seguiu així i tingueu molts èxits. Us ho mereixeu.




PD: Lo siento por los lectores y lectores que no entendéis en catalán, pero este post tenia que salir así, de lo más adentro y en la lengua que me sale cuando cruzo la puerta de la guardería pública más maravillora que existe en nuestro distrito.

4/7/17

A medio gas

Como vais observando desde hace unos meses, este blog está un poco parado y os debo una explicación.

Mi vuelta al mundo laboral, después de unos meses en el paro, fue intensa. En la nueva empresa hago menos reducción de jornada de la que me gustaría, pero había que adaptarse a las necesidades y el sueldo inexistente con el que trabajamos durante meses en la anterior empresa, había mermado los ahorros, así que tocaba ajustarse y hago el horario justo para poder llevar y recoger a los peques en el cole.

Además, ahora voy a trabajar andando, con lo que el tiempo para escribir los borradores de posts durante el trayecto en el bus o metro hasta el trabajo o de vuelta a casa también ha desaparecido.

Los peques se acuestan un poco más tarde, ya no caen a las 20:30 como hacían antes y yo pocos días aguanto despierta más de una hora después de dormirles. Por lo que tenemos otra bajada de tiempo.

A todo ésto me ha dado por colaborar en un blog chulísimo sobre el mundo del postparto pero centrado en la mujer, no en el bebé, como es 9 Meses De Vuelta, y en el que estoy rodeada de mujeres muy grandes. Si no lo conocéis, os recomiendo seguirlo, ya que ofrece información muy variada y distinta a lo que acostumbramos a encontrar.



Y por si fuese poco, me he lanzado a emprender, aunque sea a tiempo parcial, en un proyecto personal que me entusiasma y emociona: ¡querer ser Doula!

Este proyecto está ocupando casi todas las horas libres que me quedan, y lo podéis ver reflejado en Belén Doula Barcelona.

Allí os explico todo lo que puedo ofreceros como Doula, desde el embarazo hasta el postparto, además de intentar daros información útil a través del blog que integra la web para que afrontéis de la manera más informada posible vuestro embarazo, parto, postparto y crianza.



En Belén Doula Barcelona no encontraréis escritos sobre mi experiencia personal, sino información variada, veraz y contrastada, para que podáis decidir cómo proceder, sin juicios ni imposiciones. Como Doula acompaño, no me entrometo.

Así pues, espero que entendáis porqué Doble Aventuras está a medio gas, o casi a ralentí, pero prometo no abandonar el blog. 

Gracias a este rincón 2.0 os he conocido y me ha motivado a querer dar un paso al frente y querer emprender esta nueva aventura.

Espero que no os vayáis, sino que tengáis ganas de seguirme en estos nuevos proyectos y os agradeceré que sigáis dándome feedback sobre qué os parecen, que las críticas constructivas que ayudan a mejorar siempre son de agradecer.

Podéis seguir a 9 Meses de Vuelta en facebook e instagram, y a Belén Doula Barcelona en facebook, twitter o la suscripción a la newsletter que encontraréis en la web. Yo de todas maneras os seguiré informando a través de las redes sociales de @dobleaventuras.

Ya solo me falta daros las gracias por todo el apoyo que me brindáis y vuestras bonitas y cálidas palabras. 

¡GRACIAS!